Estampes simfòniques

Joaquim Serra va dedicar bona part de les seves habilitats com a compositor a la música d’arrel tradicional i popular. No solament va excel·lir en la composició de música catalana original sinó que, a més, les seves instrumentacions de músiques de la terra van ser reconegudes arreu. El díptic Estampes simfòniques no seria, doncs, una obra única en la seva producció si no fos perquè, en aquesta ocasió, la música que inspira la partitura no és la música tradicional catalana sinó l’andalusa.
L’obra, composada l’any 1954, és l’última incursió de l’autor en el món de l’orquestra simfònica. Va ser fruit d’un encàrrec del seu gran amic Rafael Ferrer, concertino de l’Orquestra Municipal de Barcelona i director de l’Orquestra Simfònica de Barcelona. Precisament amb aquesta darrera formació Rafael Ferrer va dirigir l’enregistrament d’un disc de música andalusa per al que va fer un encàrrec a Joaquim Serra que es va concretar en aquesta obra titulada Estampes simfòniques que consta de dues parts: Danza Gitana i Fiesta Andaluza. El disc, titulat Piezas andaluzas, editat per Vergara, es completava amb música de marcat esperit andalús, amb obres signades per diferents autors com Chueca, Sainz de la Maza o el propi Ferrer.
L’obra de Joaquim Serra és, doncs, de circumstància i ni tan sols la va apuntar en el catàleg que ell mateix tenia de les seves obres. El geni, però, com a instrumentador hi és ben present i en la brillantor d’aquestes pàgines andalusistes també s’hi respira un cert regust mediterrani. El segon moviment s’estructura al voltant d’un aire de nocturn, mentre que el primer conté en la part central un ritme d’havanera. Aquesta primera part de l’obra va aparèixer al disc com a variaciones sobre El Garrotín en referència al tema que l’inspira, una cançó popular d’origen gitano.

David Puertas