Lo Cant de la Muntanya/ Tercer Moviment

 Cadascuna de les parts de les escenes anava encapçalada per uns versos de Víctor Balaguer. El compositor tortosí argumentava l'existència d'un rerefons en la seva imaginació una obra de follets on es recollia l'ambient mitològic de la rondalla catalana. La Veu de las Montanyas restaria idealment relacionada amb aquest projecte. L’obra no va obtenir el premi i va suscitar molta polèmica.

El 1892 Pedrell presentà l’obra en un altre concurs anomenant-la ara Lo Cant de la Montanya, i realitzant-hi també canvis en els subtítols de les parts. Essent-li atorgat el premi de mil pessetes, Antoni Nicolau membre del jurat, felicità Pedrell per l'obra premiada però la crítica no va entendre les autèntiques intencions del mestre tortosí. Cal tenir molt present el moment històric en què Pedrell compongué l'obra, i la manca d'entesa del seu programa nacionalista. Poc després va ser interpretada a Madrid on l'acollida, per part del públic madrileny, no va ésser gaire entusiasta. Pedrell començava a elaborar un llenguatge diferent al d'altres compositors d'aquell temps.

Aquestes foren algunes de les circumstàncies ideològiques que condicionaren l'acollida de l'obra de Pedrell. Amb Lo Cant de la Montanya expressà un dels passos més significatius dins el simfonisme català envers la creació d'una base sòlida sobre la qual hom pogués bastir un model de llenguatge musical propi.