Facècia

Aquesta obra per a gran orquestra simfònica és, possiblement, la que més feina va portar a Ricard Lamote de Grignon per les normes tècniques que ell mateix es va autoimposar. Malgrat que, en escoltar-la, l’obra s’ajusta perfectament al títol (es tracta d’unes variacions alegres i juganeres sobre un tema popular), el treball del compositor és minuciós i perfeccionista. L’obra respon al caràcter humorístic i desenfadat que anuncia (és, doncs, una facècia) però amaga un treball molt elaborat basat en la variació i en el contrapunt. El tema d’origen empordanès és tractat en deu ocasions amb els recursos clàssics de la variació: ampliació, disminució, retrogradació, inversió, glossa, etcètera. Però, alhora, Lamote de Grignon es va autoimposar el joc del calidoscopi: matenir el tema principal i observar-lo a través d’un joc de miralls de manera que, cada cop que apareix el tema, va acompanyat d’alguna de les seves transformacions. L’obra dóna protagonisme a les diferents seccions de l’orquestra i atorga importants intervencions a l’arpa i la celesta, cosa que amplia el particular color orquestral de la partitura.
Si no perdem de vista el sentit humorístic d’aquesta música, encara hi trobem un altre element juganer: l’obra s’inicia amb un coral de metalls que interpreten les notes Fa, La, Do, Mi, Do sostingut i La que, en alfabet musical internacional, corresponen a les lletres del títol de l’obra F, A, C, E, CI(s), A. Aquest mateix tema apareix al final de tot, just abans de l’acord final, interpretat per les quatre trompes a l’uníson, però justament abans d’aquesta intervenció, la secció de corda interpreta —també a l’uníson— les notes Fa sostingut, Re i Mi (Fi DE) de manera que l’obra es clou anunciant el seu propi final: Fi de Facècia. Una brillant expressió de bon humor per compondre bona música.
L’obra va quedar finalitzada, després d’anys de treball, el 15 de juliol de 1936 i en consta una interpretació el 12 de juny de 1938 al Palau de la Música Catalana a càrrec de la Orquesta Nacional de Conciertos sota la direcció de l’autor. Aquell any, Facècia va ser guardonada amb el Premi Juli Garreta.

David Puertas