Nocturno sevillano

La facilitat amb què Agustí Borgunyó tracta l’orquestra simfònica és fruit dels centenars de partitures que va composar i arranjar per a grans formacions orquestrals en la seva vida professional als Estats Units. Abans dels anys 30 ja havia estat director artístic de diferents orquestres per a les que havia composat tot tipus d’obres, però a partir de 1934 va treballar per a Alfred Wallenstein —que posteriorment seria director de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles— qui li va encomanar obres d’estil hispànic que tant de moda s’havien posat a partir dels èxits internacionals de Manuel de Falla. En aquest període, i amb aquesta finalitat, Borgunyó va composar la Suite per a viola, que inclou un moviment titulat Gitanerías, i altres obres lliures de clar regust hispànic com la Danza ibérica, el Nocturno sevillano o la Suite ibérica. Per al mateix director, anys mes tard, Borgunyó va compondre una suite sobre temes catalans titulada L’aplec, les quals formen part del catàleg de Clivis Publicacions.

El Nocturno sevillano és un fresc simfònic en el que apareixen tots els tòpics musicals de la capital andalusa. S’inicia amb un lament en veu de fagot sobre un redoble en pianíssim de les timbales que crea l’ambient de capvespre que s’anuncia el títol. Els melismes propis de la música d’arrel àrab són ben presents i el rasgueig de la guitarra s’intueix a partir dels arpegiats de l’arpa i del piano que adquireixen rellevància de solistes en alguns moments de l’obra. De les diferents seccions de l’obra, algunes més calmades i altres més rítmiques, en destaca un fragment a ritme de fandanguillo i una cadenza de flauta sobre els arpegis de l’arpa. L’obra es clou amb l’aire de saeta que ha recorregut tota l’obra, aquesta vegada en veu d’un violoncel que va perdent-se en la nit sevillana.