Fantasia on the First Beatitude

Fantasia on the First Beatitude (Fantasia sobre la Primera Benaurança) és un poema simfònic de Lluís Benejam escrit a l’estiu de 1965. Durant els últims anys de la seva vida, Benejam va treballar a la Universitat de Montevallo i al Birmingham Southern College com a professor de composició i instrumentació. Aquell entorn privilegiat li va permetre comptar amb els serveis d’orquestres simfòniques ben nombroses i actives que van propiciar que la major part de la seva obra simfònica correspongui, precisament, a aquesta època. No solament va compondre obres originals per a orquestra durant aquests anys, sinó que va aprofitar per treballar la instrumentació simfònica d’obres anteriors, com és el cas de la Sonata per a saxòfon, convertida en Concert per a saxo i orquestra l’any 1967.
La Fantasia on the First Beatitude és una de les seves millors obres: brillant, enèrgica, en certs moments impressionista, en d’altres politonal o influenciada pel llenguatge del jazz, mostra de forma clara l’espiritualitat de l’autor, devot d’un cristianisme sincer que ja li havia portat molts problemes a la Barcelona republicana durant l’alçament feixista.
La primera benaurança de l’Evangeli segons Sant Mateu dictada per Jesús al Sermó de la Montanya diu: “Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del Cel”. Aquesta frase inspira Benejam per a compondre una obra d’uns tretze minuts de durada, en la que reflexiona musicalment sobre l’oblit que el món té de la pobresa, la buidor del món espiritual i altres aspectes que s’indiquen a la mateixa partitura.

David Puertas