ProTostonFera

Un sol percussionista pot fer de tot. O gairebé. En aquesta obra, escrita l’any 2008, Pere Soto explora les possibilitats de la percussió i les porta a un nivell d’alta dificultat comptant sempre amb un sol instrumentista.
El solista de percussió de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Gratiniano Múrcia, que a petició de l’autor ha revisat aquesta obra, la considera de gran vàlua per als percussionistes professionals: “No és una peça de grau mig, encara que pels instruments que utilitza ho pugui semblar —sempre membranes i metalls, sense làmines— o per la seva escriptura en grafia tradicional. Es tracta d’una obra de lluïment i de gran dificultat que recull el millor de la trajectòria jazzística del seu autor —incorpora fragments improvisats— i que explota les possibilitats interpretatives de l’instrumentista”.
Segons el mateix autor, la motivació de compondre aquesta obra va sorgir arran d’escoltar un concert per a percussió sola i de constatar les múltiples possibilitats expressives d’aquesta família instrumental. Segons l’autor: “El títol conté un joc de paraules amb les diferents lectures que veig en l’obra: d’una banda l’atmosfera particular que crea la percussió, d’una altrabanda la novetat de la proposta, aquesta mena de prototip, de cosa inusual; i encara un tercer joc: el típic tostón o atabalament que es relaciona amb la percussió constant, en aquest cas el capgiro i el converteixo en una mena de -Veieu tot el que es pot fer?. L’habilitat dels percussionistes per fer ritmes i polirítmies molt complexos, i la cerca de timbres exòtics és una font d’inspiració il·limitada”.

David Puertas