No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
Variacions sobre el tema "Cuncti Simus Concanentes"
L'obra Variacions sobre el tema “Cuncti simus concanentes” del Llibre Vermell de Montserrat desenvolupa el tema mitjançant la realització d’un grup de matrius serials a partir d’aquest, de manera que s’inicia amb un moviment de caràcter lliure passa progressivament per diferents paisatges d’articulació que van en un augment progressiu de la velocitat, culminant amb un trémolo en acord final.
Receptor: :
* Camps exigits
AC323
Nou producte
L'obra Variacions sobre el tema “Cuncti simus concanentes” del Llibre Vermell de Montserrat desenvolupa el tema mitjançant la realització d’un grup de matrius serials a partir d’aquest, de manera que s’inicia amb un moviment de caràcter lliure passa progressivament per diferents paisatges d’articulació que van en un augment progressiu de la velocitat, culminant amb un trémolo en acord final.
Aquest producte ja no està en estoc
Data de disponibilitat:
Època | Segle XX |
Instruments | Vibràfon |
Pàgines | 11 |
Durada | 9 min. |
Contingut | Partitura |
ISMN | 979-0-3502-0769-3 |
Edició | Paper |
Ningú dubtaria sobre l’opinió que l’obra de Joan Guinjoan és referència obligada en la música catalana de la segona meitat del segle XX fins l’actualitat. Qui coneix Guinjoan sap que el contacte amb el mestre és sempre sorprenent a la vegada que és molt estimulant. Per casa seva hi passen diàriament compositors de tots els estils per tal de mostrar-li les seves obres i per conèixer la seva opinió. El seu carisma i la seva receptivitat el fan especial, i això es manifesta en la seva música, que se’ns presenta amb una frescor i acoloriment excepcionals.
Les Variacions sobre el tema “Cuncti simus concanentes” del Llibre Vermell de Montserrat originàriament va ser escrita el 1996 per a salteri, instrument amb el qual s’estrenà a Munich el mateix any amb Marianne Kirch com a solista. La versió per a vibràfon va ser del propi autor i fou Pilar Subirà qui l’estrenà en la VIII Mostra Catalana de Música Contemporània de 1996 a Barcelona.
L’obra, dedicada a Marianne Kirch, desenvolupa el tema esmentat mitjançant la realització d’un grup de matrius serials a partir d’aquest tema, de manera que s’inicia amb un moviment de caràcter lliure passa progressivament per diferents paisatges d’articulació que van en un augment progressiu de la velocitat, culminant amb un trémolo en acord final.
Agustí Charles