Itineraris I

Onades i roques és un homenatge a Virginia Woolf i s'inspira en la seva personalitat, que jo entenc molt relacionada amb el mar, especialment amb el moviment de l'aigua, amb el joc continu de les ones i el trencant de l'escuma.
Les Tres terres -Terra àrida, Terra perduda i Terra lleugera-, són tres idees relacionades amb el desert interior dels personatges d'Amalia Domingo, Calamity Jane i Alejandra Pizarnik. El desert com a essència del seu món interior o com a terreny àrid en què converteixen el que més estimen, segons paraules de Neus Aguado.
La nit és principalment un homenatge a Anne Sexton, encara que podria referir-se a les tres poetesses de les que es tractava a la mateixa conferència -Sexton, Rich i Plath-, ja que les tres busquen la seva identitat i pateixen el buit existencial, el no ser o el ser més enllà de la nit. La música de La nit es basa en un moviment molt lent, de pocs esdeveniments però molt ric en harmònics, que actuen com a elements que estructuren el so.
Dansa obliqua és una peça basada en una doble combinatòria de vuit números, pensada per a actuar com a comodí per a totes les conferències. El seu caràcter de perpetuum mobile de formes sotmeses a petites transformacions a un ritme constant, vol representar la idea de Parmènides, del continu esdevenir que és la vida, que és la paraula.

Anna Bofill