Dansa - Tres peces breus

La Dansa i les Tres Peces Breus són les úniques aportacions de Joaquim Serra al repertori per a piano sol. La Dansa, escrita el mes de desembre de 1931, és una peça extraordinàriament brillant i d’una admirable escriptura pianística. La seva constant irregularitat rítmica -fruit de l’alternança de compassos de 3/4 i 2/4-, l’ús freqüent d’accentuació sincopada, així com una certa austeritat en la primera part de la peça, l’acosten a l’univers d’Igor Stravinsky, per bé que la secció central evoca les efusions característiques del piano romàntic -que Serra tan bé havia explotat en el seu Trio per a violí, violoncel i piano de 1926. El manuscrit original de la Dansa presenta anotacions per a una possible coreografia.
Escrites un any més tard, les Tres Peces Breus de 1932 mostren un llenguatge harmònic proper a les sonoritats refinades i vaporoses de la música de Frederic Mompou. Les tres comparteixen una curiosa forma de mirall (ABCBA), variant del tradicional lied ternari. La deliciosa Cançó de bressol que obre el tríptic inclou en la seva secció central un passatge indicat a piacere, a la manera d’una cadenza sobre un acord pedal de sèptima, que produeix una màgica suspensió rítmica, aturant el distintiu bressoleig que recorre tota la peça. El Paisatge perllonga el caràcter recollit i idíl·lic de la Cançó de bressol, mentre Pastor enamorat és una toccata que reuneix elements d’orígen clarament popular tant en el bucòlic inici -on una melodia imita el so d’una flauta- com en la més agitada i virtuosística secció central.

Jordi Masó