No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
Sonata XI per a la ma esquerra
Les possibilitats del piano únicament en el registre greu han estat explorades per diversos autors al llarg del segle XX, però en aquesta ocasió la música de Soler busca més l’expressivitat que no pas el virtuosisme.
Receptor: :
* Camps exigits
DAC340
Les possibilitats del piano únicament en el registre greu han estat explorades per diversos autors al llarg del segle XX, però en aquesta ocasió la música de Soler busca més l’expressivitat que no pas el virtuosisme.
Data de disponibilitat:
Època | Segle XX |
Subtítols / Parts | Per a la mà esquerra |
Instruments | Piano |
Pàgines | 16 |
Durada | 8 min |
Contingut | Partitura |
ISMN | 979-0-3502-0633-7 |
Preu edició impresa | 14,80€ |
Edició | Digital |
Des de l’any 1979 fins ara, Josep Soler ha anat escrivint de forma continuada sonates per a piano. El seu catàleg n’inclou setze (comptant-ne dues d’anteriors que el mateix autor havia donat per perdudes però que en els darrers anys s’han localitzat), i res apunta a que el capítol estigui tancat. Algunes d’aquestes sonates han tingut difusió gràcies a enregistraments discogràfics –especialment la Sonata III, la Sonata IX i el Fragment de sonata, considerat per l’autor com la primera incursió en el terreny de la sonata pianística que es remunta a l’any 1958-. Cap d’aquestes però no ha estat editada, de manera que aquesta partitura que teniu a les mans és la primera edició impresa de tot el corpus de sonates pianístiques de Josep Soler.
La Sonata núm. XI per a la mà esquerra va ser composta l’any 1997 per encàrrec del pianista Lluís Avendaño que en aquells moments patia una lesió a la mà dreta. Tal com diu l’autor: “A vegades et fan encàrrecs i no surt res, però en aquella ocasió va sortir”. Les possibilitats del piano únicament en el registre greu han estat explorades per diversos autors al llarg del segle XX, però en aquesta ocasió la música de Soler busca més l’expressivitat que no pas el virtuosisme. L’estrena es va celebrar al novembre de 1998 i, deu anys després, el mateix autor n’ha fet una revisió per a la seva publicació.
David Puertas