Suite Catalana

La Suite catalana va ésser composta el 1960 i està formada per un Preludi, que evoca motius populars, i cinc danses típiques de diferents indrets de Catalunya.
Tot i que la Suite pot interpretar-se coreogràficament, l’estructura de cadascuna de les danses difereix, en part, de la forma original dels balls populars, ja que s’han suprimit o afegit repeticions de les seves seccions i, així mateix, en algun cas, se n’ha alterat el tempo. En el fons, es tracta d’una harmonització en la qual s’intenta conservar l’esperit de la música popular catalana en tota la seva puresa i simplicitat.
El coneixement de Taverna-Bech del folklore i el seu amor per l’estil bartokià han permès a l’autor expressar amb el piano tota la riquesa d’aquesta música ancestral, sense concessions. Remarquem la rudesa dels obstinats, el ritme lent del ball cadenciós, la bellesa expressiva de les melodies, i les constants acciaccatures.
Aquestes peces tenen, també, una vessant didàctica assimilable als programes de grau mig de piano, amb diverses dificultats tècniques que inclouen fórmules pianístiques elaborades, com ara creuaments de mans, acords arpegiats, escriptura en tres pentagrames, etc. que l’alumne superarà progressivament.