No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
Homenatge a Francesc Alió
En aquesta obra de J. Lluís Guzman podem trobar una evocació del seu esperit en el tema principal, en la melodia que depassa el ritme de la sardana i que es converteix en un nou himne que recorda la seva exaltació de la cultura catalana a través del cançoner que ens va deixar.
Receptor: :
* Camps exigits
DE733
En aquesta obra de J. Lluís Guzman podem trobar una evocació del seu esperit en el tema principal, en la melodia que depassa el ritme de la sardana i que es converteix en un nou himne que recorda la seva exaltació de la cultura catalana a través del cançoner que ens va deixar.
Aquest producte ja no està en estoc
Data de disponibilitat:
Època | s. XX |
Instruments | piano |
Pàgines | 12 |
Durada | 6 min. |
Contingut | partitura |
ISMN | 979-0-3502-0820-1 |
Preu edició impresa | 12,50€ |
Edició | Digital |
Aquest Homenatge a Francesc Alió de J. L. Guzman Antich és un reconeixement a les dues fonts originàries de la música catalana: la cançó popular i el Llibre Vermell de Montserrat.
Francesc Alió es pot considerar el pare musical de Catalunya com a autor de les Cançons populars catalanes (1891) i, especialment, de l’Himne dels Segadors. En aquesta obra de J. Lluís Guzman podem trobar una evocació del seu esperit en el tema principal, en la melodia que depassa el ritme de la sardana i que es converteix en un nou himne que recorda la seva exaltació de la cultura catalana a través del cançoner que ens va deixar.
Montserrat és la mare musical, l’arrel religiosa de la tradició musical catalana que trobem en aquest Homenatge a Alió i que es cita textualment amb el cant de la Stella Splendens que reconeixem enllaçada amb el tema principal.
Amb totes dues fonts, Guzman Antich ha tornat al seu origen i n’ha tret l’esperit sonor de Catalunya, fet d’acords repetitius i de melodia, del mar i la muntanya, del seny i de la rauxa que ens defineix, però que aquí està dit amb una contundència reveladora. Un homenatge que té ales per esdevenir el cant de la Catalunya futura.
Mònica Pagès