Preludis ambulants

A desgrat de la duresa amb què Josep Cercós jutjava i tractava la seva obra, al llarg de la seva vida es farà acompanyar d'algunes realitzacions que mantindrà vives i que mai deixarà de revisar. Dins d'aquesta categoria, i en un lloc destacadíssim -afavorit sens dubte per la circumstància d'haver estat coreografiats per les ballarines Marina Noreg i Carme Calvet-, es troben els Preludis ambulants (1954), amb els quals sembla consolidar la maduresa del seu llenguatge i, al mateix temps, tendrament i irònica, s'acomiada de tot el món que l'envoltà durant la joventut. En aquesta obra es fan manifestos alguns dels trets estilístics més característics de Cercós: harmonia densa i rica, escriptura contrapuntística, recurrència a temes de caràcter naïf i reiteració de figuracions rítmiques; tot presidit per una gran ambició expressiva, així com per un tendre i mordaç sentit de l'humor.