Instantànies

Són un seguit d'impressions, de visions, d'exclamacions quasi com flaixos fotogràfics que reflecteixen diversos estats d'ànim d'un artista pelegrí de la vida. Per això és tan heterogènia en les diverses parts en què s'estructura.
Moments són tres peces molt breus i expressives. Neixen d'una impressió de l'exterior, d'escenes captades, no sempre conscientment, i de la reacció a una experiència que ha servit d'estímul, o així m'ho sembla a mi...
En canvi, Cants de tarda i Intermezzo són peces fonamentalment líriques; cants que han brollat en l'hora més melancòlica del dia.
Massa humà són peces una mica tragicòmiques. La dedicatòria a Satie-Nietzche pot ser força aclaridora per a aquells que coneixen bé l'obra d'aquests dos autors.
Demanaria a l'intèrpret de Pedres que s'esforcés en trobar l'expressivitat del bloc sonor, que “fes cantar les pedres”, que es llancés un xic quixotescament a l'impossible. Aquesta peça és clau per a entendre el conjunt.
Midi sur la fabrique viu del contrast, de l'infinit i el concret, de l'etern i l'efímer.
Un àpat familiar és còmica malgré elle. Ha de ser interpretada des de l'angoixa que pateix un esperit lliure constret per les formalitats i l'assossegament castrant. L'angoixa de l'home de rauxa en mig d'una societat de seny.
Per últim, Comiat és una peça tendra, un xic trista, un xic irònica, com aquell esperit madur i tardoral que viu les coses de tornada.

Miquel Pardo