Música encantada

Des de ben petit he cultivat un món interior molt ric i ple de matisos i vivències. Tota mena de sensacions i sentiments viscuts amb plenitud en l’anar fent quotidià, han sedimentat en aquest refugi interior.
La Música Encantada és una porta d’enllaç entre aquest refugi interior i el món real. Neix com a homenatge a un infant, l’Eduard [Eduard Bosch (2004-2005), nebot de l’autor], un petit estel que ens va acompanyar molt poc temps i que va marxar a la recerca d’un lloc on jugar, riure i somriure amb plenitud. La meva fèrtil imaginació m’ha portat a recrear la petita història de l’Eduard com una faula fantàstica viscuda entre encanteris, mags i música. Emocions i sentiments brollen amb fina elegància i poesia a les dotze peces del llibre.
D’altra banda, la Música Encantada ha estat creada amb la voluntat d’aportar a la literatura pianística un recull de peces atractives per a joves intèrprets. Pel que fa a les dificultats tècniques i artístiques, es troba en un estadi superior al de la Música Dibuixada (Clivis, 1997) o sigui és un pas endavant en el creixement musical de l’intèrpret. Les peces estan concebudes perquè es puguin interpretar amb independència l’una de l’altra (de forma que l’intèrpret escull a la carta les que més li agraden) però si es volen tocar totes seguides hi ha una lògica i coherència internes.

Lluís M. Bosch