Puesta de sol en la Alhambra - Sonatina modulante

Puesta de sol en la Alhambra és una peça breu per a piano que no té altra pretensió que evocar el que s’explicita al títol. L’aire àrabo-andalús de la melodia — amb l’ús insistent dels arpegis amb terceres menors i d’intervencions melismàtiques — ens transporta al cor de Granada quan la convivència de cultures definia la ciutat. El regust popular del tema principal es reforça amb un acompanyament vertical, arpegiat i senzill que recorda un acompanyament de guitarra. La part central, una dansa ternària i enèrgica, contrasta amb la placidesa de la resta de l’obra.
Sonatina modulante és una peça breu per a piano basada, principalment, en arpegis tant a la melodia com a l’acompanyament. Inicialment presenta un caràcter d’improvisació sobre la tonalitat de La menor, però la verticalitat de l’inici es veu trencada amb l’aparició d’una secció amb mordents que introdueixen un caràcter joganer a l’obra. Aviat la modulació que s’anuncia al títol apareix de forma ben peculiar: es reprèn l’obra des del’inici, amb les mateixes notes, però amb quatre bemolls a l’armadura de forma que el La menor inicial esdevé ara La bemoll major. Unes breus intervencions a ritme ternari, sense abandonar els arpegis, condueien cap a un final lluminós en el que s’imposa la tonalitat de La bemoll.