Cinc peces breus

La primera versió d’aquest cicle va ésser escrita amb l’intent d’alliberar-me fins a cert punt de les disciplines tonals que fins aquells moments havien predominat en la meva manera de compondre. No pretenia cap revolució sinó solament provar fins on podia valer-me sense recolzar-me en formulacions tonals. La revisió del 1979 va consistir en eliminar reiteracions temàtiques, esquematitzar el discurs i reelaborar de nou la cinquena peça.
Les Cinc peces breus van ser estrenades per Liliana Maffiotte el 1980 i des d’aleshores han estat interpretades amb freqüència per diversos pianistes. La intencionalitat i contingut del cicle és molt divers i en part participa d’algunes reflexions sobre la meva lectura del Mikrokosmos de B. Bartok, Ludus Tonalis de P. Hindemith, així com de l’obra de F. Mompou. En certa manera la primera i la darrera de les cinc peces poden considerar-se com un joc de contrastos expressius. La segona és una invenció de caràcter atonal. La tercera és un vals de caràcter antiromàntic, que manifesta la meva admiració per la música d’lgor Stravinski, mentre que la quarta és la simple evocació de la nit amb el seu joc de remors i sonoritats somortes.
Igualment cal dir que a excepció de la Invenció, la resta de les peces han constituït la base per a algunes de les meves obres orquestrals.

F. Taverna-Bech