Tres peces acadèmiques

Com a biògraf del compositor Francesc Taverna-Bech poques dades tinc per situar aquestes tres peces. Estan datades l’any 1976 en què sortit d’uns episodis que li accentuaren un cert pessimisme innat. Es trobava, però, en una situació esperançada ja que pel setembre de 1976 naixia el primer fill que va tenir en el seu matrimoni amb Pietat Homs. Es tracta d’unes obres que es destaquen de la resta de composicions per la seva seguretat expressiva, per la idea clara a que obeeixen i per una certa austeritat d’escriptura on demostra una vegada més el seu desig d’expressar el màxim de contingut amb el mínim de notes possible. La seva admiració per Bela Bartók i Johann Sebastian Bach el duu sens dubte a oferir aquestes pàgines musicals. De fet el mateix compositor indica en el Coral “segons model de J.S.Bach”.
El Cànon decidit de la primera peça – “Enérgico” indica el compositor -, exemplar en la seva claredat, és la porta de la segona obra, Invenció, que ve a ser com un desenvolupament dels temes musicals de la primera que amb una complexitat que vol lleugeresa, edifica un entramat que si bé es projecta cap enfora obre un camí interior al qual, a l’intèrpret, li caldrà donar profunditat. La tercera peça, Coral, és realment un model del XVIII però amb un llenguatge absolutament contemporani. Les tres peces no li van ser estrenades en públic fins 21 anys després per la pianista Mercedes Pomilio a la ciutat argentina de Rosario.

Jordi Maluquer