Imatges

Citant les obres segons l’ordre cronològic de composició trobem en primer lloc un Vals de Ricard, que data del març del 1936. L’aspecte optimista d’aquesta obra no anuncia els pròxims esdeveniments tràgics.
Segueix un Minuet, de Joan escrit el 1939, als 64 anys d’edat. Es tracta d’una composició de caire pedagògic i està dedicada a la seva néta Nuri. Pertany a una sonatina que finalment no va arribar a terme.
L’Allegretto, de maig del 1939, està concebut en un moment difícil; Ricard ha estat empresonat en produir-se l’ocupació nacional. L’obra està dedicada a l’advocat gallec Manuel Vázquez Díaz, qui va respondre a les gestions de l’esposa del compositor i va intervenir amb decisió per salvar Ricard d’un destí tràgic.
El convent dels peixos, és una peça d’efluvis impressionistes, ha estat reconstruïda a partir d’un esbós. No hi figura cap data ni signatura tot i que sembla atribuïble a Ricard.
Cucufate, del 1945, pertany a l’època de l’exili viscut a València, on Ricard ocupa la co-direcció de l’Orquestra Municipal al costat del seu pare. L’estil jazzístic no és una novetat en l’autor que el 1936 ja havia compost el Divertiment per a orquestra de jazz, gènere que li interessava vivament. El títol Cu-Cu-Fa-Te, nom castellanitzat de Cugat, potser guarda relació amb les tonalitats emprades.
Finalment el duet Epifania per a quatre mans, de l’any 1952, fa palesa la seva intenció pedagògica. La vocació de Ricard per l’ensenyament ens ha deixat com a testimonis una sèrie de petits artefactes que havia ideat per facilitar l’aprenentatge de la música, a més d’un llibre titulat Síntesis de técnica musical (1948).

Agustí Delgado i David Craven Lamote