Tonightingale

Jep Nuix va col·laborar per primer cop amb Vol ad Libitum en un concert que vàrem fer al Pati de l’Antic Hospital de la Santa Creu, en el marc del Grec ‘85. A partir d’aleshores, i durant uns quants anys molt prolífics, en Jep va formar part del conjunt instrumental com a flautista i compositor, aportant interessants criteris interpretatius i musicals que en general van contribuir, i molt, a la professionalització del grup. Les obres comptaven sempre amb mitjans electroacústics, criteri que en Jep defensava per motius intrínsecs a la seva concepció de la música i que sens dubte estaven molt influenciats pel mestre Gabriel Brncic i per la seva tasca en el Laboratori Phonos.

En aquella època amb en Jep, seguíem una línia de treball en la que intèrprets i compositors fèiem una tasca conjunta: entre altres, en els assaigs l’intèrpret aportava els seus coneixements i el compositor expressava els seus criteris i transmetia el mateix plantejament de l’obra. També eren possibles les reflexions posteriors que ocasionalment podien traduir-se en modificacions de la partitura.

Després d’un cert nombre de programes de concert, i seguint un procés que vàrem considerar natural, el conjunt decidí ampliar el repertori cap a altres compositors del país i d’arreu. Seguint la línia que havia portat el grup, formarien part de Vol ad Libitum, en successives etapes, el compositor i violista Gabriel Brncic i el compositor i pianista David Padrós. Paral·lelament a aquest procés, en Jep va abocar-se al cent per cent en la seva obra, circumstància que marcaria un nou impuls al seu propi treball, relegant a segon terme la seva faceta d’intèrpret (que mai va abandonar, però, com és palès en les seves estrenes d’obres posteriors).

Després de deixar Vol ad libitum, es van continuar produint col·laboracions com Tonightingale, inclosa al programa “Nit”, que el grup va estrenar a la Sala Beckett de Barcelona el 1994.

A Tonightingale s’hi respiren les constants d’en Jep, per l’austeritat dels materials emprats, per la claredat i per la concisió, que ja són presents a les seves primeres obres.

Jordi Rossinyol