Sonata per a saxòfon alt i piano

Lluís Benejam va compondre cinc sonates al llarg de la seva carrera, totes elles per a instrument solista i piano. Les tres primeres van ser escrites als anys cinquanta a Barcelona i dedicades al violí, a la viola i al violoncel respectivament. La quarta també va estar dedicada al violí (Birmingham,1959) i la cinquena i última és la Sonata per a saxòfon i piano del 1964. Es tracta d’una de les obres més brillants de l’autor i mostra clarament els diferents elements que defineixen el seu llenguatge: trets postimpressionistes, girs modals, riquesa de registres, ritme constant, gust per les modulacions cromàtiques i domini del contrapunt. El saxo alt és el clar protagonista al llarg de l’obra (amb fragments de gran virtuosisme), encara que el piano no assumeix solament la funció d’acompanyant sinó que està clarament implicat en el diàleg amb el solista.
L’any 1967 Lluís Benejam va orquestrar aquesta sonata i la va convertir en Concert per a saxòfon i orquestra. L’estrena europea d’aquest concert es va celebrar a Barcelona el 1994 amb Miquel Bofill com a solista acompanyat de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, formació que en va fer el primer enregistrament mundial amb John Harle al saxo.

David Puertas