Renoi quin to

Renoi quin to és una composició que em va demanar el meu bon amic i clarinetista Frederic Miralda, a qui va dedicada l’obra. De fet, em va demanar una composició on hi hagués flautí i requint. Amb tanta “agudesa” de registre en els dos instruments, se’m va ocórrer afegir-hi piano, i fer una mena de broma musical. Una humoreske. Com que el requint pot recordar una mica el tiple, i juntament amb el flautí són dos instruments típicament sardanístics, es va succeint la frase que anuncia el començament de la sardana, però la sardana, tot i internar-ho, no comença mai.

L’obra es va estrenar el mateix any 2008 en que l’havia composat. El títol, de fet, ja és una mena de joc de paraules que juga amb el terme local de l’instrument: requinto.

Es tracta d’una peça senzilla, que òbviament ofereix una formació ben peculiar, i que tant els clarinetistes com els flautistes, si més no, amb els que he pogut parlar, els ha fet força patxoca interpretar una obra amb aquests dos instruments, que mai, o quasi mai, s’han ajuntat per fer música de cambra.