Idil·li

La feina d’Agustí Borgunyó als Estats Units com a arranjador i director d’orquestres d’estudi i de ràdio el va obligar a escriure principalment per a gran orquestra, però no per això va deixar de compondre música de cambra i fins i tot un gran nombre d’obres per a cobla. L’Idil·li per a trio (violí, violoncel i piano) és una obra breu (no arriba als sis minuts) plena d’intensitat, de lirisme i de força expressiva. Un solo de violoncel dóna entrada a l’obra i un solo de violí la tanca, però el gruix de la peça es basa en la sonoritat dels tres instruments alhora amb un protagonisme perfectament equilibrat. L’escriptura, marcadament vertical, obliga a un treball cambrístic acurat per assolir la mateixa intenció rítmica en els tres intèrprets. La feina del violí —gairebé sempre al registre agut— marca la tensió i la intensitat d’una obra que, segons consta al manuscrit, va ser composta a Washinton l’any 1924.

David Puertas