Caprici núm. 2

En l’extensa produció de cambra de Francisco Fleta hi ha diferents obres titulades Capricho, Impromptu o Fantasia i totes elles responen a la mateixa motivació: obres escrites de dalt a baix, tal com surten, sense altra pretensió que donar sortida a aquella necessitat que té l’autor de fer música per a la combinació instrumental que té al davant i, sobretot, de donar satisfacció als músics a qui està dedicada.
Aquest és el cas del Caprici núm. 2 per a violí, clarinet i piano, una obra encarregada pel Trio Bartok el qual va estrenar l’any 1979 al Festival Internacional de Granollers. Pere Serra (violí), Miquel Gaspà (clarinet) i Ma. Carme Poch (piano). La crítica de La Vanguardia del 16 de maig del 1979 es referia a la interpretació del mateix Capricho núm. 2 que el Trio Bartok havia fet uns dies abans al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i qualificava l’obra “d’atractiva i ben construïda”. Sens dubte, l’obra respon als dos qualificatius.
L’inici ens presenta els instruments d’un en un, amb intervencions a solo abans d’endinsar-se en el treball conjunt, i l’escriptura contrapuntística és evident al llarg d’una obra que basa el seu atractiu en els contrastos de color i de caràcter.

David Puertas