No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
Trio núm. 1 Op. 3
El Trio per a violí, violoncel i piano núm. 1 de Lluís Benejam s’estructura en quatre moviments, té una durada que s’apropa als vint minuts i presenta un caràcter general optimista i romàntic.
Receptor: :
* Camps exigits
E285
Nou producte
El Trio per a violí, violoncel i piano núm. 1 de Lluís Benejam s’estructura en quatre moviments, té una durada que s’apropa als vint minuts i presenta un caràcter general optimista i romàntic.
Aquest producte ja no està en estoc
Data de disponibilitat:
Època | s. XX |
Instruments | vl.vc.pf |
Pàgines | 75 |
Durada | 18 min. |
Contingut | Partitura i parts |
ISMN | 979-0-3502-0531-6 |
Edició | Paper |
Malgrat que el Trio per a violí, violoncel i piano núm. 1 és una de les primeres obres de Lluis Benejam, es tracta d’una partitura madura, de dimensions considerables i de gran intensitat. La seva llarga experiència com a violinista en formacions de cambra i simfòniques li va permetre començar una carrera com a compositor —ja amb més de 35 anys— sense passar per les “obres de joventut”.
L’obra s’estructura en quatre moviments, té una durada que s’apropa als vint minuts i presenta un caràcter general optimista i romàntic. El primer moviment (el més llarg dels quatre) comença amb un unisò intens dels instruments de corda amb un piano que actua com a acompanyant. Poc a poc, cada instrument va adquirint independència i s’estableix un joc de timbres, de preguntes i respostes i de textures que van dibuixant un ambient lluminós i alegre. El segon moviment s’inicia amb el protagonisme del violoncel amb una melodia intensa, cantable i apassionada. El violí recull el testimoni i la música es desenvolupa amb un caràcter de pur romanticisme. El tercer moviment fa les funcions d’Scherzo: una pàgina breu, molt rítmica i juganera amb efectes brillants (com les onades de so amb creixents sobtats) que exigeix el màxim del treball cambrístic dels intèrprets. Finalment, el quart moviment, el més intens dels quatre, presenta melodies amb un cert regust popular català, amb elements rítmics característics (com el treset de negres) i un ambient general que reforça el caràcter directe i lluminós de l’obra.
David Puertas