No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
Graffiti
El contingut de l’obra Graffiti gira a l’entorn d’aquesta mena de desolació en què viu la societat actual a causa d’uns hàbits imposats per l’exercici del poder d’uns pocs. D’alguna manera l’art del graffiti expressa aquesta rebel·lió vers el sistema, creant un món de grafismes fantasiosos que fugen de l’opressora cotidianitat.
Receptor: :
* Camps exigits
AC180
Nou producte
El contingut de l’obra Graffiti gira a l’entorn d’aquesta mena de desolació en què viu la societat actual a causa d’uns hàbits imposats per l’exercici del poder d’uns pocs. D’alguna manera l’art del graffiti expressa aquesta rebel·lió vers el sistema, creant un món de grafismes fantasiosos que fugen de l’opressora cotidianitat.
Aquest producte ja no està en estoc
Data de disponibilitat:
Època | Segle XX |
Subtítols / Parts | Tres peces per a violí, violoncel i piano |
Instruments | vl.vc.pf |
Pàgines | 40 |
Durada | 12 min |
Contingut | Partitura i parts |
ISMN | 979-0-3502-0653-5 |
Edició | Paper |
Les tres peces que estructuren aquesta obra varen ser escrites i reescrites al llarg d’un període que comprèn deu anys, de 1972 fins a 1982. Vaig començar a treballar-hi ran de la mort del meu pare esdevinguda el mes de juny del 1972. Vaig acabar la primera versió pels volts de 1974 i posteriorment vaig tronar a elaborar-la diverses vegades fins que, entre 1981 i 1982 en vaig composar la versió definitiva.
Tot i que, en escriure Graffiti, vaig tenir sempre molt present la mort del meu pare, el contingut de l’obra gira a l’entorn d’aquesta mena de desolació en què viu la societat actual a causa d’uns hàbits imposats per l’exercici del poder d’uns pocs. D’alguna manera l’art del graffiti expressa aquesta rebel·lió vers el sistema, creant un món de grafismes fantasiosos que fugen de l’opressora cotidianitat.
Segurament per aquesta raó i encara que fos amb un cert grau d’inconsciència, l’obra no s’adscriu a cap mena de forma o estructura musical determinada sinó que és un seguit de dibuixos melòdics, acòrdics o fins i tot rítmics que evolucionen seguint el seu propi impuls.
Graffiti s’estrenà a Zurich l’any 1984 i des d’aleshores ha estat interpretada amb freqüència.
F. Taverna-Bech