Trio núm. 3

La vida musical de Francisco Fleta Polo com a intèrpret, pedagog i compositor l’ha obligat a conèixer de primera mà una gran diversitat d’instruments. No solament escriu idiomàticament per als seus tres instruments de capçalera (la viola, el violí i la trompeta), sinó que quan afronta la composició amb d’altres protagonistes, els intèrprets noten que darrere hi ha una mà que els coneix amb profunditat. El saxo n’és un bon exemple: aquest Trio per a dos saxos i piano té al darrere un autor que, malgrat no ser saxofonista, sap extreure el màxim partit als instruments, els demana allò que poden fer sense forçar tessitures i investiga en les seves possibilitats per proposar solucions brillants i, alhora, originals.
Es tracta d’una obra de dimensions considerables (s’apropa als quinze minuts de durada) que juga amb la sonoritat dels tres instruments principals de la família dels saxòfons: l’alt, el tenor i el baríton. Amb el piano sempre present, el primer moviment requereix un saxo alt i un tenor, el segon moviment un tenor i un baríton, i el tercer presenta un duet de saxos alts.
El primer moviment, trepidant i virtuosístic, presenta una escriptura força vertical, que contrasta amb el segon i el tercer moviments, de textures més contrapuntístiques. Al segon moviment destaca el paper rellevant del saxo baríton (la dedicatòria de l’obra és per la valenciana Joana Palop que ocupa la cadira de saxo baríton de la Banda Municipal de Barcelona) i un fragment de duet de saxos sense piano. Finalment, el tercer moviment, presenta una escriptura més densa i exigeix un treball cambrístic molt acurat.

David Puertas