Capricho núm. 3 (1985)

En l’extensa producció de música de cambra de Francisco Fleta Polo hi ha diferents obres titulades Capricho i totes elles responen a la mateixa motivació: obres escrites de dalt a baix, tal com surten, sense altra pretensió que donar sortida a aquella necessitat que té l’autor de fer música per a la combinació instrumental de què disposa i, sobre tot, de donar satisfacció als músics a qui està dedicada.
Aquest Capricho núm. 3 és una obra dels anys 80 per a trio de corda: originalment va ser escrita per als tres instruments greus de la família (viola, violoncel i contrabaix) i posteriorment en va fer dues versions més: una per a violí, viola, i violoncel i una darrera per a instruments de vent: flauta, clarinet i fagot. Tal com diu l’autor, aquestes versions posteriors li van portar molta més feina que l’original ja que no es tracta de reinstrumentacions sinó d’adaptacions molt completes, amb un tractament dels instruments molt acurat i “idiomàtic”, és a dir, utilitzant-ne els recursos que li són propis, malgrat que en l’original les estratègies fossin unes altres.
La cèl·lula inicial de l’arpegi descendent dóna unitat a l’obra que, malgrat la seva brevetat, mostra plenament la personalitat del llenguatge de Fleta Polo i el coneixement profund que té dels diferents instruments per als que escriu.

David Puertas