Moebius Trio

Poc temps després de l’estrena el 1971 a Hamburg de l’òpera Staatstheater de Mauricio Kagel, a Barcelona se’n van representar uns fragments, entre els quals el titulat Möbius va cridar l’atenció del compositor Jesús Rodríguez Picó.
Impressionat per la força de la imatge i dels sons, va pensar que el sorprenent descobriment de l’astrònom Augustus Moebius - la cinta que només té una cara podria ser utilitzat, en el futur, per a alguna de les seves obres.
L’obra resultant titulada Moebius Trio, recull les propietats peculiars de la cinta de dues maneres, en primer lloc utilitzant preferentment temes construïts amb notes llargues que donen una sensació de superfície plana i ondulant, i en segon lloc relacionant els diversos fragments, com si el recorregut sempre tornés al punt de partida.
Com en altres obres del compositor, encara que una mica ocults hi podem trobar elements que es relacionen amb altres compositors, com per exemple a l’inici de l’obra, amb Xostakóvitx, i en alguns passatges del Meno mosso, reconeixerem Nino Rota.