No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
Improvisação
Escrita en forma ternària té el caràcter d’una improvisació. Després d’una breu introducció apareix el tema principal de caràcter líric en la trompa, al centre de la peça hi trobem una secció de caràcter jazzístic que mostra interessants figuracions pianístiques. Destaca la seva profunditat expressiva centrada en el cantabile del solista.
Receptor: :
* Camps exigits
DE624
Escrita en forma ternària té el caràcter d’una improvisació. Després d’una breu introducció apareix el tema principal de caràcter líric en la trompa, al centre de la peça hi trobem una secció de caràcter jazzístic que mostra interessants figuracions pianístiques. Destaca la seva profunditat expressiva centrada en el cantabile del solista.
Data de disponibilitat:
Època | s. XX |
Instruments | cor.pf |
Pàgines | 20 |
Durada | 7 min |
Contingut | Partitura i part |
ISMN | 979-0-3502-0519-4 |
Preu edició impresa | 12,50€ |
Edició | Digital |
Vaig escriure Improvisação l’any 1993 a la ciutat de West Hartford als Estats Units d’Amèrica, on hi estava realitzant aleshores el Màster en Música. La peça me l’havia demanat el trompa brasiler Fernando de Morais, company d’estudis amb qui aviat perdria el contacte sense saber mai si la va arribar a interpretar.
El cas és que l’any 2008, a la cinquena edició de la Setmana Colombo-Catalana, festival que dirigeixo a Bogotà, es va poder estrenar oficialment de la mà del trompa valencià Juan Conrado García i del pianista Daniel García. Amb motiu de l’estrena vaig fer-ne la revisió tal com s’ofereix en aquesta edició.
L’obra està escrita en forma ternaria, ABA’, i té el caràcter general d’una improvisació, qualitat que s’insinua en el títol, o d’una rapsòdia. Estructuralment, s’inicïa amb una petita introducció després de la qual es presenta el tema principal de caràcter líric en la trompa. A poc a poc aquest tema principal es va desenvolupant lliurement entre ambdós instruments. Al centre de la peça hi trobem una secció binària de caràcter jazzístic que mostra interessants figuracions pianístiques. Després d’aquesta secció central de contrastos, torna a aparèixer la música de la introducció d’una forma diferent.
De la peça en podem destacar, potser, la profunditat expressiva centrada en el cantabile del solista.
Moisès Bertran