Concert per a Trompeta i Piano

L’obra compta amb els tres moviments canònics i està impregnada d’un cert caràcter popular i juganer: malgrat que en cap moment cita temes tradicionals, els elements rítmics que utilitza des del primer fins al darrer compàs li donen un esperit molt proper, directe i amable. El recurs dels típics arpegis dels instruments de metall —tan habituals en fanfares i tocs marcials— és utilitzat amb molta gràcia i bon gust. Es caracteritza pels intervals amplis (especialment els salts de quinta) i per una escriptura vertical que dona prioritat al recurs rítmic sobre el contrapuntístic, sense defugir-lo, de forma especial al segon moviment. En una bona part del paper solista es treballa en la tessitura central de l’instrument, buscant les notes més agudes només en els moments de màxima tensió. Malgrat que sobre la partitura la part de la trompeta solista no sembla d’extrema dificultat tècnica, requereix del solista un gran control del so i un fraseig exquisit.

David Puertas Esteve (Músic i periodista)