Recull de Cançons

Aquestes dinou cançons per a veu i piano compostes per un encara jove Juli Garreta durant la primer dècada del segle XX, ens mostren un conjunt de sensibilitats ben diverses sobre unes poesies que destil·len allò més genuí del naturalisme dels poetes catalans de l’època Modernista.

Han pogut veure la llum fruit del treball de recerca que he realitzat a partir de les reproduccions dels originals hològrafs i de manuscrits del germà del compositor, Lluís Garreta. Aquests materials formaven part i em foren cedits de l’arxiu del músic badaloní Salvador Simón i Donatiu, parent de Josep Maria Vilà i Gandol, compositor guixolenc i deixeble de Juli Garreta. Les cançons que inclou aquest recull formen part d’un conjunt d’una cinquantena de títols*).

Els poemes dels noucentistes Apel·les Mestres, Víctor Català, Jacint Verdaguer, Francesc Matheu, Josep Calzada, Salvador Albert i Geroni Zanné escollits per Garreta, juntament amb els textos populars i litúrgics en llatí, proporcionen la base inspirativa d’aquest recull de cançons, el més complet que es pot fer amb els materials de què he disposat.

Les úniques dates de composició que coneixem són de l’any 1901 Primaveral, Les Deu i Les Dotze, i de l’any 1905 Orfe!, Capvespre, La non-non trista i Scherzo.

A dues de les partitures amb poemes de Francesc Matheu no hi figurava la lletra per a ser cantada. Arribar a resoldre aquesta mancança exigí una intensa però gratificant recerca que em va portar fins a la Société pour l’Étude des Langues Romanes de Montpellier, on hi vaig trobar el text escanejat d’aquests poemes. La revisió de les cançons ha inclòs també la tasca filològica de normalització del català emprat pels poetes d’aquella època.

Josep Ma. Serracant (Músics per la Cobla)