Poemes de Josep Carner 2

L'any 1963 descobria els bellíssims poemes de Josep Carner. Els poemes, que varen captivar-me, els cantava al mateix temps que els llegia, sorgint així cançons per a cor mixt i cançons o lieds per a veu solista i piano com són els que us presenta aquesta obra.
De les diferents cançons per a veu i piano n'he escollit tres que vaig composar l'any 1966 com són Calor, Cançó de la mica mica i L'expectació.
La quarta cançó d'aquest volum, La flor sagrada, va ser el darrer poema de Carner que vaig musicar, l'any 1968, el qual també pel poeta és un adéu a la seva joventut benaurada. El piano marca un ritme en compàs 3/4 sec i contundent, talment un rellotge implacable, com el mateix temps que passa inexorable, tota vegada que el cant, escrit sense compàs, vol transmetre un sentiment de llibertat com la pròpia vida.
Per acabar només vull afegir que cada cançó que he fet ha estat un intent d'aproximació al poeta i agraeixo a Clivis Publicacions la oportunitat d'homenatjar Josep Carner amb la publicació d'aquestes cançons.