Els bells camins

Amb Els bells camins ens trobem davant d’un serè però apassionat cant a l’amor, que Cercós, amb una demostració de bon ofici compositiu, tradueix a una música de difícil definició.
Sense que en cap cas es tracti d’un retorn gratuït als orígens, els ecos de la seva música de joventut són força evidents amb un tractament harmònic d’una gran densitat que no renuncia a procediments que l’acosten a un llenguatge de tipus cadencial i en la que és desacomplexadament explícita una forta pulsió romàntica.