Sonata núm. 1 per a viola i piano

Josep Soler ha escrit diferents obres dedicades a la viola entre les que destaquen dues sonates, unes variacions i dues obres a solo. La Sonata núm. 1 per a viola i piano va ser escrita entre 1993 i 1994 i porta com a subtítol sobre un tema de Verdi. Efectivament, Soler es va deixar influir per dos temes del Requiem de Verdi que són els que donen unitat a aquesta obra de prop de mitja hora de durada. Segons ens comenta l’autor “Verdi és un músic al que li tinc molt d’apreci. No solament perquè va ser un gran compositor, sinó perquè sembla que, a més, va ser una meravellosa persona”. És sabuda la passió de Soler per l’òpera (el seu catàleg compta amb una dotzena de títols operístics), però en aquesta ocasió l’obra que presentem està molt allunyada del món líric.

Els dos temes verdians serveixen per generar diferents variacions i juxtaposicions i mai no hi apareixen de la mateixa manera. Com diu Soler: “la repetició per si mateixa és feina del copista, no del compositor”. De fet, l’autor s’ha deixat seduir per aquests temes, però no els copia literalment sinó que juga amb la seva modificació. L’altre element important de l’obra és la utilització sistemàtica de l’acord de Tristany com a base del seu llenguatge harmònic, un fet que defineix l’obra de Soler dels darrers vint-i-cinc anys. Els elements dodecafonistes que Soler utilitza es basen en les dotze posicions d’aquest acord que van apareixent al llarg de l’obra. L’escriptura —densa, contrapuntística i complexa— aconsegueix una obra molt expressiva i d’un cert caràcter intimista.

Malgrat que es presenta en un sol moviment, l’obra s’estructura en sis seccions de manera que les seccions senars són un preludi de les seccions parells que són les de més entitat.

La Sonata núm. 1 per a viola i piano va ser estrenada per Pablo García Torrelles (viola) i Pascual Jover (piano) el 28 d’octubre de 2004 al Club Diario Levante de València. Anteriorment havia estat enregistrada en CD per Paul Cortese i Michel Wagemans (1998).

Per a una anàlisi exhaustiva de l’obra, veieu la tesi doctoral de Pablo García Torrelles a http://hera.ugr.es/tesisugr/15788222.pdf

David Puertas