12 caprichos, per a viola

José María Beltrán Fernández (València, 1827-1907) fou un compositor d'èxit, pedagog i director de bandes militars. Va exercir com a músic militar en el Regiment d'Infanteria núm. 8 de Zamora (referència de 1860), si bé avui se'l recorda sobretot per ser l'autor del primer mètode per a saxòfon publicat a Espanya. També va escriure llibres didàctics per a flauta i corneta, i diverses composicions musicals, entre elles dues peces per a piano que avui es conserven a la Biblioteca Nacional d'Espanya. El seu estil de música de saló, basat en la música popular de la seva època, resulta encantadorament simple i característica.

Els Doce caprichos (titulats en orígen “12 estudios o caprichos para viola de mediana dificultad”) van ser escrits per a Enrique Scholtz, president de la Societat Filharmònica de Màlaga, i publicats l'any 1881 a Madrid, a càrrec de l'Editor A. Romero. Es conserva una còpia d'aquesta edició a la Biblioteca Nacional d'Espanya; d'altra banda, el manuscrit original probablement s'ha perdut. Curiosament aquesta composició per a viola és l'única obra per a instrument sol de corda escrita per l'autor. Al llarg del segle XIX a Europa es van compondre diversos estudis per a viola sola; els més notables van ser els 12 Estudis de l'alemany establert a Viena Franz Anton Hoffmeister, els 42 Capricis de l'italià Bartolomeo Campagnoli i els 20 Estudis del francès Maurice Vieux. La composició de Beltrán constitueix doncs una valuosa contribució espanyola a aquesta llista tant distingida.

L'objectiu d'aquesta edició és presentar aquests Caprichos com a obres per a incloure en concert, o  com a estudis especialment per a practicar la tècnica de dobles cordes i els diferents cops d'arc en spicatto. Com a gènere musical representen un cas totalment apart dins els estudis escrits per a viola, donat que tenen una idiosincràsia pròpia de l’estil espanyol de saló, en especial el número 7, Tempo di Bolero. Cada caprici constitueix una petita joia escrita de la mateixa forma A-B-A amb coda. En diversos capricis aquesta coda és simplement una dilatada variació sobre uns mateixos acords, que es deixen oberts a cert grau d'improvisació.