Fantasia per a violoncel i piano

Aquesta obra va ser guardonada amb el Premi de Composició de Joventuts Musicals l’any 1982. Ara, gairebé trenta anys després, l’autor n’ha fet una revisió en motiu de la reedició de l’obra. Com diu el propi compositor "es tracta d’una obra que explora el virtuosisme de l’instrument solista, al mateix temps que manté el seu interès en la part cambrística, o sigui en el treball de relació entre els dos intèrprets. El tema lent del principi va apareixent en diferents moments donant unitat a l’obra".
El concepte de "fantasia" inclou el d’obra sense moviments amb un format molt lliure que juga amb els contrastos sempre que combina aquest tema inicial amb fragments més dinàmics. Malgrat aquesta reaparició temàtica, l’obra no respon a la forma rondó sinó que la llibertat formal és la que mana. El violoncel es presenta completament sol en diferents moments de l’obra, o acompanyat molt discretament pel piano, recurs que realça la part solista de l’instrument d’arc, però que —com diu l’autor— no fa oblidar que l’obra obliga a una intensa feina de compenetració entre els intèrprets.

David Puertas