Sonata núm. 2 Op. 55

Aquesta Sonata per a violoncel sol és un exemple molt característic del llenguatge de Teresa Borràs: directe, sense especulacions, clar, entenedor i amb un tractament molt lliure de la tonalitat. El resultat és una obra brillant i fresca, fàcil d’escoltar encara que potser no tant d’interpretar: Borràs sempre va escriure pensant en l’intèrpret i tenia molt present que allò que posava sobre paper fos exigent, però practicable.

La durada total de l’obra volta els vuit minuts i està estructurada en tres moviments. El primer és enèrgic i respira un aire de preludi que recorre tot el registre de l’instrument, amb passatges on destaca el contrast entre sons aguts i greus. El segon moviment és líric, expressiu, i utilitza esporàdicament recursos com les dobles cordes que donen molta intensitat al discurs. El moviment final respira un cert alè a cançó popular, amb tornades i estrofes, on el particular llenguatge de Borràs es desenvolupa amb tota naturalitat.

David Puertas Esteve, músic i periodista