No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
S'ha afegit el producte al vostre carret de la compra
Hi ha 0 ítems al vostre carret. Hi ha 1 article al vostre carret.
- English
- Castellano
- Català
Registra’t
Autors Hi ha 114 autors
-
Lamote de Grignon, Ricard
Ricard Lamote de Grignon i Ribas (Barcelona 1899-1962). Fill de Joan Lamote de Grignon i Bocquet, director i compositor de renom internacional que exercí una gran influència sobre la vocació i l’educació del seu únic fill. Realitza els seus estudis musicals al Conservatori del Liceu i a l’Acadèmia Marshall de Barcelona. Quan tenia 20 anys entra a formar part de les orquestres Simfònica de Barcelona i la del Gran Teatre del Liceu. Inicia la seva carrera com a compositor amb la col·lecció de peces per a piano, Engrunes. El 1930 entra com a director de l’Orquestra Simfònica de Girona i dos anys més tard guanya per oposició la plaça de subdirector de la Banda Municipal de Barcelona. Els avatars de la Guerra Civil l’obliguen a desplaçar-se a València treballant com a subdirector de l’orquestra d’aquesta ciutat al costat del seu pare, fundador i director d’aquesta formació. De retorn a la seva ciutat natal i sense deixar de composar en cap moment, rep diversos encàrrecs de músiques per a pel·lícules de les que se’n comptabilitzen més d’una vintena així com un gran nombre de col·laboracions diverses en programes radiofònics. Finalment el 1957 aconsegueix el nomenament com a subdirector de l’Orquestra Municipal de Barcelona al costat del seu bon amic Eduard Toldrà.
La seva obra consta bàsicament d’obres simfòniques com Facècia (1936) que obtingué el Premi Juli Garreta el 1938, Dos Petits Poemes, Cartell Simfònic (1936), Tres Sonates del Pare Soler o Simfonia Catalana (1950), entre d’altres, així com Concierto Mágico, música per a la pel·lícula del mateix nom i Tríptico de la Piel de Toro, ambdós per a piano i orquestra. Ballets com El Rusc, estrenat al Gran Teatre del Liceu, Somnis (1929) o Un Prat dedicat al seu “pare i mestre”, també un Divertiment (1936), ballet per a orquestra de jazz simfònic. Òperes de gran format com La Cabeza del Dragón (1939) estrenada el 1959, amb llibret de Valle-Inclán, i de cambra com Le Petit Chaperon Vert amb text francès de Marià Camí, o Màgia, amb llibret propi, estrenada el 1952 i l’òpera infantil La Flor estrenada el 1934 i interpretada en diverses ocasions. També trobem poemes simfònics com Enigmes que obté el Premi Ciutat de Barcelona l’any 1950 així com la seva obra pòstuma El Càntic dels Càntics finalitzada abans de la seva mort el 1962. En la seva música vocal hi destaquen obres per a veu i piano sobre poemes de Carner, Maragall i d’altres i també peces corals com el Romance del Caballero i l’harmonització de cançons tradicionals. Conté també obra per a piano, i diverses obres per a diverses formacions instrumentals com son Toccata, Premi Santa Llúcia 1957 de Joventuts Musicals; Goya, sis peces desagradables per a deu solistes i el conjunt de petites peces per a diversos grups de vent titulades Miniatures, destinades com a exercicis previs als assajos per als instrumentistes de l’Orquestra de València. -
Larios, Oscar
Oscar Larios Perea neix a Barcelona el 1969. De ben petit mostra aptituds per el piano i força oïda musical que li permeten descobrir la música d’una manera autodidacta. Aquesta primerenca etapa autodidacta el marcarà i l’acompanyarà sempre a llarg de la seva formació. Als nou anys inicia els seus estudis musicals a l’Institut Joan Llongueres i poc després els continua a l’Orfeó Gracienc. Cursa els estudis de grau mig al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i els de grau superior al Conservatori del Liceu. El seu pare, melòman del jazz, l’acosta a la riquesa harmònica d’aquest gènere i la seva mare, cordovesa, l’apropa al flamenc i a tota la seva amalgama rítmica. Es per aquest motiu que decideix ampliar els seus estudis musicals a L’Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona.
Actualment és cap del departament de llenguatge musical de l’escola Aula de Música 7 on imparteix, des del 1995, classes de llenguatge musical, harmonia, piano i dirigeix els conjunts orquestrals de l’escola.
Gran part de la seva obra està adreçada al públic infantil i juvenil i és fruit d’aquesta tasca pedagògica, amb obres que s’adapten als diferents nivells tècnics i preferències dels estudiants del seu entorn. El seu catàleg consta d'obres per a conjunt orquestral simfònic com La Rosa dels Vents i la Suite Alexandra, encàrrecs de la fundació Camerata XXI per a les colònies musicals infantils i juvenils. Consta també de diverses obres de cambra per a diferents nivells i agrupacions d’instruments, d’estudis progressius amb swing per a piano, i de la cantata Cançó de Nadal per a conjunt orquestral i cor infantil basada en el popular conte A Christmas Carol de Charles Dickens.
En l’actualitat compagina la seva activitat docent amb la producció musical com a compositor i arranjador per a teatre, cinema d’animació, audiovisual i publicitat. Com arranjador ha treballat en la producció dels CD de la col·lecció Supermúsics, editats per el Club Súper 3. El 2006 va estrenar al teatre Condal de Barcelona, amb gran èxit de crítica i públic, el musical infantil La Màgia dels Ki-kids. -
Mestres Quadreny, Josep M.
Josep M. Mestres Quadreny (1929-2021) Neix a Manresa i estudia Ciències a la Universitat de Barcelona i música amb Cristófor Taltabull. Ben aviat es sent compromès amb la música del seu temps dedicant un esforç important a la promoció i a la difusió de la nova música. Amb aquesta finalitat ha estat co-fundador de diverses entitats i grups instrumentals, com són Música Oberta en el si del CLUB 49, del Conjunt Català de Música Contemporània, del Laboratori de Música Electroacústica Phonos i del Grup Instrumental Català» (GIC). L’any 1952 s’integra al Cercle Manuel de Falla, i durant el bienni 1977-79 va ser president de l’Associació Catalana de Compositors.
La seva música evoluciona seguint una permanent renovació d’idees i una progressiva incorporació de noves tècniques sovint derivades d’altres camps de la creació artística i dels coneixements científics actuals. No dogmàtic per naturalesa, el seu camp d’exploració és molt vast i va des d’obres interpretades únicament pel públic com Self Service fins a obres compostes per ordinador, passant per un ampli ventall de peces per a orquestra, conjunts de cambra com Vara per Quatre per a piano a vuit mans; solistes com Tres peces per guitarra, i música d’escena. Va col·laborar amb el poeta Joan Brossa en diverses obres com Acció Musical per a Joan Miró, Suite Bufa, L’armari en el mar, i l’òpera Cap de mirar. -
Montsalvatge, Xavier
Xavier Montsalvatge (1912-2002) va néixer a Girona, als nou anys es traslladà a Barcelona per causes familiars. Estudià a l’Escola Municipal de Música, violí amb Francesc Costa i composició amb Enric Morera i Jaume Pahissa.
S’interessà per les idees de l’escola francesa (Milhaud i Poulenc) al mateix temps que inicià contactes amb l’ambient intel·lectual i artístic barceloní. A partir de l’any 1933 començà la seva activitat compositiva obtenint el Premi de la Fundació Patxot per l’obra Tres Impromptus per a piano.
La seva obra és extensa i com diu Francesc Taverna-Bech, Montsalvatge crea un món sonor personal on estils aliens i noves tendències compositives només són assumides en allò que li pot proporcionar més eficàcia en l’expressió de les seves idees.
Té gran importància la música per a veu i piano en la qual utilitza textos dels millors poetes de tots els temps. L’any 1945 composa les tan conegudes i preuades mundialment Cinco Canciones Negras.
Guanyà diversos premis i guardons i l’any 1989 es creà a Girona el Premi Internacional de Piano Xavier Montsalvatge. -
Morral, Jordi
Jordi Morral i Masià va néixer a Ripollet el 1932. Als 11 anys comença els estudis musicals amb la professora Lolita Martínez a Cerdanyola, on vivia des dels tres anys. Finalitza els seus estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona com a deixeble d’Alícia Rodríguez, Maria Cateura, Josep Poch, Lluís Millet, i Manuel Oltra. La seva trajectòria ha seguit tres vessants: la pedagògica, el cant coral i la composició.
Durant vint anys va fer classes com a professor d’ensenyament secundari, des d’on ha tingut ocasió de despertar inquietuds i amor per la música.
L’any 1958 fundà i dirigí durant més de 20 anys la Coral Cerdanyola, adscrita en el marc de les Joventuts Musicals, durant la presidència a Barcelona de Narcís Bonet. Aquest cor ha actuat sota la seva direcció, entre d’altres llocs, a Barcelona (Palau de la Música, Monestir de Pedralbes), Galícia, Aragó, Menorca, Andorra, Itàlia, França, Suïssa (Festival Internacional de Neuchatel), Alemanya (Festival d’estiu de Baden Baden) i a Miami (EUA), havent rebut sempre les crítiques més favorables del públic i de la premsa especialment pel seu original discurs expressiu.
En el vessant compositiu va escriure sardanes per a cobla i per a cor, així com també música popular com les Danses de Jordi el Cavaller amb guió d’Andreu Soler, i diverses cançons per a veu i piano, entre d'altres Capvespre al camp i Salveu-me els ulls, amb poemes de Felip Graugés i Martí i Pol respectivament.Morí a Cerdanyola el 20 de març de 2011.
-
Nuix, Jep
Jep Nuix (Barcelona 1955-1998). Compositor i flautista. Realitzà estudis de flauta, harmonia i contrapunt al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i composició i instrumentació amb Gabriel Brncic. Els seus contactes amb compositors com Witold Lutoslawski, Luigi Nono, Thomas Kessler, Gerald Bennett, Heinz Holliger, Luis de Pablo, Joan Guinjoan, entre d’altres, el dugueren a escriure per a tot tipus de formacions: des d’instruments a solo fins a orquestra simfònica, incloent-hi la música electroacústica en totes les seves vessants.
Com a compositor va escriure al voltant d’una seixantena d’obres. Rebé encàrrecs d’intèrprets i d’institucions. Una de les beques que rebé li va permetre ser compositor resident durant un curs a l’estudi de música electrònica del Conservatori de Basilea (Suïssa). La seva dedicació a la música electroacústica es va desenvolupar al Laboratori de Música Electroacústica Phonos‚ de Barcelona, on passà a formar part del grup de compositors habituals. Fou convidat a participar en la 33a edició de la Ferienkurse für Neue Musik (Darmstadt, Alemanya).
Va ser seleccionat per representar Espanya a la tribuna de la Societat Internacional de Música Contemporània a Varsòvia, Polònia (1992).
En la seva discografia destaquen els discos Intervals i Jenji, a part d’altres obres enregistrades en discos en companyia d’altres compositors.
-
Olaya, Meritxell
Meritxell Olaya i Tubau, neix a Barcelona el 1958. És Professora Superior de Cant, Professora de Piano i Llicenciada en Història Moderna per la Universitat de Barcelona.
Realitza tota la carrera de cant amb Montserrat Pueyo obtenint sempre les màximes qualificacions al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Posteriorment, amplia coneixements amb Carme Bustamante i Gilbert Price.
Molt aviat s’inicia en la pedagogia del Cant matèria que no ha deixat mai de cultivar; i després de vint-i-cinc anys d’experiència, la maduresa li ha permès, entre altres activitats, la creació d’aquest llibre.
Actualment imparteix classes de Cant al Conservatori de Música i a l’Escola Superior de Cant del Liceu, a la seva ciutat natal.
Com a soprano en actiu, amb un ampli repertori centrat especialment en la música antiga i en la cançó, treballa amb prestigiosos directors i grups de cambra. -
Oltra, Manuel
Manuel Oltra (València 1922-Barcelona 2017) Comença els estudis musicals als 14 anys amb el mestre Josep Font Sabaté i ho fa intensivament a desgrat dels entrebancs propis de la Guerra Civil. La incorporació a l'exèrcit l'any 1943 l'obliga a traslladar-se a Ceuta on ben aviat aconsegueix una plaça de professor al Conservatori Hispano-Marroquí de Tetuán. Tres anys després torna a Barcelona on comença la seva activitat plenament musical com a pianista, director i compositor.
L'any 1957 fa oficials els seus estudis al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona on de forma immediata entra a formar part com a professor ajudant, i posteriorment, com a catedràtic d'Harmonia, Contrapunt i Formes Musicals, és nomenat per al càrrec de subdirector del Centre.
La seva producció com a compositor és extensa i variada comprenent des d'obra de cambra per a diversos conjunts, obres simfòniques, obres corals a cappella o amb acompanyament instrumental, cantates infantils, fins a obres per a cobla d'entre les que cal destacar la singular Rapsòdia per a Piano i Cobla (1953) per ser la primera obra feta per a aquesta formació instrumental. L'harmonització de cançons i ballets tradicionals formen també un corpus notable dins l'obra de Manuel Oltra.
L'any 1994 va rebre el Premi Nacional de Música en l'apartat de Composició i el Premi Nacional de Cultura Popular i Tradicional en l'apartat de Música, atorgats per la Generalitat de Catalunya. -
Ortega, Miquel
Miquel Ortega neix a Barcelona el 1963 en el si d’una família sense cap antecedent musical. Cursà els estudis musicals al Conservatori Superior del Liceu i l’any 1979 entra a formar part de la plantilla de mestres del Gran Teatre del Liceu de la mà del baríton Vicenç Sardinero.
Amplia els seus estudis amb els mestres Ernest Xancó (Violoncel), Manuel Oltra (Contrapunt, Instrumentació i Composició) i amb Antoni Ros Marbà (Direcció d’orquestra).
L’any 1990 es trasllada a Madrid com a mestre concertador del Teatro Lírico Nacional La Zarzuela, iniciant allà la seva tasca com a director d’orquestra impulsat per Miquel Roa i Emilio Sagi.
És membre de l’Associació Catalana de Compositors i ha estrenat diverses obres tant a l’Estat Espanyol com a l’estranger.
La seva obra es pot classificar dins d’un estil neoclàssic de trets tonals amb incursions atonals esporàdiques de caire molt mediterrànies. -
Padrós, David
David Padrós (Igualada, 1942-Barcelona, 2016). Cursà els seus estudis musicals amb Jordi Albareda, piano i Jordi Torra, harmonia, contrapunt i composició. Amplià els estudis de piano a Alemanya i Suïssa amb els professors Paul Baumgartner i Sava Savoff, els de composició amb Hans Ulrich Lehemann i Klaus Hubert i els d’interpretació de la música contemporània amb Jürg Wyttenbach. A Alemanya finalitza els seus estudis amb el Konzertdiplom el 1969 amb la màxima qualificació i a Suïssa amb el Solistendiplom el 1974, ambdós de piano. Resideix a Basilea fins el 1982 on desenvolupa una intensa activitat com a compositor, pianista i pedagog.
Des de l’any 1971, en què va ser estrenada la seva obra Styx al Festival Internacional de Música de Barcelona, les seves obres han estat interpretades arreu d’Europa, destacant el Festival Internacional de Lucerna (Suïssa), la Gaudeamus Musikwoche (Holanda), Europalia-85 (Bèlgica) i novament al Festival de Barcelona el 1987, on s’estrenà Confluències, amb gran èxit de públic i de crítica.
Ha rebut el Premi Hans Lentz 1969, al mèrit artístic (Alemanya) i el de Composició de la Fundació Landis & Gyr (Suïssa) el 1976.
